What is a state?

How can the Cataloonies have one if they can’t define it?

Artur the Thinker, Oriol the Cross-Eyed Pig, Dave the Ripper, and the skinny one’s first question is whether we want Cataloonia to be a state. Here’s the DCVB’s suggestion (I can’t link to the page) as to what that might mean:

ESTAT m.: cast. estado.
|| 1. Manera d’estar, situació d’una persona o cosa. Fahia star la dita infanta en fort àvol estat, Pere IV, Cròn. 395. Fer-li aquella ajuda que per ells fos vista fahedora segons l’estat del hom e la dita caxa porà sostenir, doc. a. 1408 (Col. Bof. xli, 277). Les forces d’aquell en tal estat són, Proc. olives 2107. Però era un estat d’esperit molt agradable, Ruyra Parada 3. Estat físic: cadascuna de les maneres generals com es presenten els cossos (sòlid, líquid, gaseós) segons el grau de cohesió de les molècules de què estant formats. Estat de gràcia: aquell en què es troba l’ànima exempta de pecat actual. Estat d’innocència: aquell en què es trobaven els primers homes abans de pecar. Estat interessant: embaràs de la dona. Estar en estat d’alguna cosa: estar en bona disposició per a tal cosa. Tendrem carruatges apareyats per traginar a ca-seva es que no se trobin amb estat d’arribar a potó, Ignor. 35.
|| 2. Exposició resumida i consistent principalment en dades numèriques per a mostrar la situació de comptes, forces, produccions i altres fets qualssevol. De part des Governador hem rebut un estat de tots quants de periòdichs se publiquen a Espanya, Roq. 32.
|| 3. Manera d’esser d’una persona en l’orde social, i especialment en el que es refereix als sagraments del matrimoni i de l’orde sagrat. Prendre estat: casar-se o fer-se religiós. Estat honest: el de la dona fadrina i decorosa. Ja’s perdia | de dia en dia | l’ecclesiàstich | e stat monàstich, Spill 9866. Sentí’m de costa una senyora disposta… de stat beata, Coll. dames 51. Cosa escandalosa que desdiu al estat ecclesiàstich, doc. a. 1754 (Hist. Sóller, ii, 929). Ses nocions més rudimentàries que imposa l’estat des matrimoni, Ignor. 14.
|| 4. Condició social, grau, categoria. Si Déu me salue l’estat, yo crech que aquest serà lo millor caualler del món, Tirant, c. 50. Yo suplich al senyor de tot lo món que us aumente la honor y l’estat, Tirant, c. 282. Pres càrrech de aiudar-lo e a despit de la pobretat fer-lo home; e tantost manà al dit Melchior que’l se’n menàs e que lo metés en bon estat e li donàs del argent, Curial, i, 5. Vós anau ben vestit segons vostre estat, Lacavalleria Gazoph. Home d’estat: home de categoria, de posició social important. Necesària cosa a tot caualler e gentil home de estat, Flos medic. 14. Home de poc estat: home de posició modesta. A mi que só un home de poch estat, Comalada Pierres Prov. 15. Roba d’estat: vestidura bona, pròpia de gent elevada. Un caualler ancià… ab roba de vellut negre de stat, Tirant, c. 60. Unas mànegas de stat de vallut, doc. a. 1546 (Alós Inv. 63).
|| 5. Classe social; conjunt de persones de determinada categoria dins el cos social. «L’estat eclesiàstic, l’estat militar», etc. Fossen fetes dances tot aquell dia per tots los stats, axí per los órdens com per los menestrals, Tirant, c. 45. Hac ajustat los quatre stats, | hòmens de títols, | los dos capítols, | religions, | nobles barons | e cavallers, | los consellers | o consolat | de la ciutat, Spill 3716. a) pl. Reunió dels estaments socials que regeixen una ciutat, un pais, etc. En los Estats que’s tenen en Narbona demanan quoranta mil cesters de blat, doc. a. 1597 (RLR, lx, 59).—b) Estat Major: conjunt dels oficials tècnics preparats per a assessorar el cabdill d’una gran unitat militar i per a dirigir l’execució de les seves decisions. Cap general ha donat may ordes més clares amb més poques paraules ni cap gefe d’Estat Major les ha enteses tampoch més aviat, Maura Aygof. 205.—c) ant. Seguici jeràrquic, cort, acompanyament d’un príncep. Trobaren lo emperador ab tot son stat de nobles e cauallers, Tirant, c. 266.
|| 6. Manera d’esser dels homes en tant que reunits en societat. «L’estat salvatge», «l’estat civilitzat». Estat monàrquic, republícà, etc.: règim polític fundat damunt la monarquia, la república, etc.
|| 7. Cadascun dels pobles o territoris que estan sota la jurisdicció d’un príncep o governant. «Els estats del duc de Sogorb eren molt extensos». Llavors arriba el Rey a sos estats, Penya Poes. 319.
|| 8. Organització política autònoma d’una societat humana vinculada a un terrltori. Una mania que no entrava en el criteri de l’estat del qual era funcionari, Massó Croq. 131. Home d’Estat: home que es dedica a la política general d’un país. Cap de l’Estat: persona posada com a dirigent suprem d’un cos polític nacional. Paper de l’Estat: valors en paper moneda garantitzat pel Govern d’un país. En especulacions de bons de l’Estat, Pons Com an., 64. Cop d’Estat: acció extraordinària, anticonstitucional i a vegades violenta, exercida per a mantenir o enderrocar un govern contra l’oposició de forces més o menys legals. Estats Units: nom d’algunes entitats polítiques constituïdes per estats federals, i especialment de la formada en la part central d’Amèrica del Nord. Les guerres colonials y la ridícula tant com funesta ruptura ab los Estats Units eczigien cada dia noves inmolacions, Galmés Flor 173.
|| 9. Estada, lloc on sojorna una persona d’alta categoria. La senyora reyna qui tenia son stat reyal o posada al carrer dels Orbs, doc. a. 1447 (Ardits, ii, 21).
|| 10. Comptes, càlcul. Jo fas estat de arribar abans de la nit, Lacavalleria Gazoph. Feu-vos estat que son pochs los amichs verdaders, ibid.
|| 11. Fer estat d’una cosa: fer-ne cabal, fer-ne cas, tenir-la en compte. «Tu no fas estat de res» (Plana de Vic). Jo fas més estat del honest que del útil, Lacavalleria Gazoph. No’n fem gaire estat nosaltres de les notícies de Madrid, Vilanova Obres, viii, 63. Ja ningú feya estat de les antigues murmuracions, Girbal Pere Llarch 241.
|| 12. Mida de l’alçada regular d’un home. Estad, la estatura de cada hu, Nebrija Dicc. Estar set estats davall terra: estar molt endins.
Fon.: É™stát (pir-or., or., bal.); estát, astát (occ., val., alg.).
Intens.: estadet, estadàs, estadot.
Etim.: del llatí stātus, mat. sign. || 1.

It’s obviously not #8 (Organització política autònoma d’una societat humana vinculada a un terrltori.) because that’s the region’s current status. I think it must be somewhere in 1 (Estat de gràcia/Estat d’innocència/Estat nervios) but welcome ideas.

Similar posts


Comments

Your email address will not be published. Required fields are marked *