Gerard Monnink, “Amb bici i tenda fins al’Orient”

Aviat més sobre Jan Cremer (Hengelo), però ara un extracte d’un llibre d’un altre habitant de la mateixa regió endarrerida d’Holanda, Twente, que va anar amb bici a Palestina als 30. Gerard Monnink (Oldenzaal, 1907-1991) era millor contista que Cremer i va passar molt de la resta de la seva vida explicant i tornant a explicar la història que va documentar en Met Fiets en Tent Naar de Oriënt. Aquí descriu la seva trobada amb un fotògraf excèntric de Denekamp:

No coneixia en Damhuis personalment. Això no obstant, la nostra trobada va ser interessant. Dóna una bona idea d’aquest tipus curiós però bo, amb la seva aproximació extremadament distintiva a la vida. Va succeir com això: Damhuis venia de Oldenzaal amb bici al seu pas normal, regular com un rellotge, des de lluny recognoscible per la seva posició característica respecte al vell vehicle. Un gest de la mà cap a ell és bastant; els seus frens grinyolan, baixa de la bicicleta i torna cap a mi: un impermeable marró llarg, amb el cap descobert, pèl recalcitrant, front alt, sense afaitar, cara intel·ligent, amb un parell d’ulls blaus tímids però honestos.
“Excusi’m,” dic, “és vostè el Damhuis?” “Si, jo ho sóc.” “Voldria presentar-me, el meu nom és Monnink.” “Encantat,” i a l’encaixada continuo: “Llavors la pregunta és això: que ja he escoltat molt sobre els seus viatges. Ara jo també desitjava fer un viatge llarg amb bici. Portar una tenda per a acampar en el camí, cuinar el meu propi menjar, etcètera. I ara en veritat desitjava preguntar si vostè pensaria en anar també.” Els seus ulls blaus passen breument per mi.

“I on vols anar?”
“Bé, un viatge lleument excèntric,” i continuo amb timidesa: “un viatge llarg, tot el recorregut fins a Palestina.” Considera tot just un moment. Aleshores segueix en el dialecte saborós de Twente: “Si, aleshores podria anar amb tu.” �Com si anés un viatge d’un parell de dies!
“Quan vols sortir?”
“El dissabte pròxim si és possible,” vaig balbotejar perplex.
“Bé – estaré aquí. Pots confiar en això.”
Una encaixada, i immediatament va pujar altra vegada a la seva màquina. Tímidament em quedava allí, no sabent el que deu pensar d’aquesta cita curiosa i aquest company curiós…

Monnink va fer un altre viatge (aquest vegada amb mapes) a Egipte al 1938 per a buscar – sense èxit – una dona que troba al final d’aquest llibre. Quan va sortir era professor parat, però escrivia més endavant per a publicacions tals com Paris Match i De Tijd. Damhuis seguia sent un tipus estrany i va ser per sort que un polític local va salvar les seves fotos quan es va morir. Hi ha un monument a Monnink i Damhuis en el seu lloc de reunió, al fons del pujol quan surts de Oldenzaal cap a Denekamp.

Text holandès: Monnink, Met Fiets en Tent Naar de Orient, anys 50. Fotos: Toon Damhuis, del mateix llibre. Mapes: ViaMichelin. Gràcies a la Angie per vuit correccions!

Similar posts

• Jan Cremer: Amb bici fins a Jerusalem
  Jan Cremer (†1942) va escriure articles (publicats en forma de cartes) per al Nieuwe Hengelosche Courant sobre un viatge de tornada
• Turkish delight
  I’ve already posted Catalan translations of selections from Gerard Monnink (who travelled with Toon Damhuis) and Jan Cremer Senior; Harry Jutten
• Pegida Nederland ≠ NSB, Syriërs ≠ Tsjechen, Assad ≠ Hitler etc. etc.
  Maar dit artikeltje van 7 april 1939 over een clandestiene zender in Oldenzaal blijft toch interessant.
• Hengelo liberation diary
  The Telegraph is publishing ((free) login required) the wartime recollections of WF Deedes, who passed through Hengelo and, one assumes, Oldenzaal
• Cosas de septiembre
  La canción que más cantaba yendo este verano en bici desde Londres a Toulouse fue la Vecchia pianola de Katyna Ranieri.