Benvinguts a Dalí Central

<i>L'estación de Perpinyà</i> d'en Dalí (que ha de ser estereoscòpic).

L'estación de Perpinyà d'en Dalí (que ha de ser estereoscòpic). Image: Museum Ludwig.

Josep M Huertas en la Vanguardia d’ahir:

Quince años después de su muerte, el pintor Salvador Dalí entrará definitivamente en el nomenclátor de Barcelona. No será ni en la plaza Nova ni en la calle Duc de la Victòria, nombres que se habían barajado en distintos momentos. El alcalde Joan Clos ha aprobado que el nombre del artista bautice la plaza que se formará delante de la estación del tren de alta velocidad, el tan deseado AVE. La razón de escoger este lugar se basa en el amor que Dalí sentía por otra estación, la de Perpiñán, a la que calificaba de “centro del mundo”.

Em sembla que el nostre alcalde – molt somrís, poc cervell – no sap què va passar amb el seu col·lega a Perpinyà:

Un paquet anomenat Dalí

Quan es convida el pintor Salvador Dalí el 29 d’agost de 1965 a l’inauguració del museu surrealista de Céret, arriba en l’uniforme immaculat d’almirall i porta barret frigi. Una excentricitat més, es diu. Però l’alcalde i la població encara tanquen els ulls davant tots els nous capritxos de l’artista…

Al final de les manifestacions, Dalí decideix a anar-se altra vegada a Perpinyà però rebutja l’automòbil previst. L’alcalde, incòmode, explica a ell que l’estació de Céret serveix només per a un tren de mercaderies, també li seria preferible anar en cotxe. Però el pintor insisteix.

No importa! Serà aquest tren, i cap altre! I mira, tot el públic, encapçalat per Dalí, que espera a la andana el tren famós. Aviat es para la locomotora per a embarcar “el paquet distingit”.

Després de les últimes felicitacions, Dalí i la seva companya Gala s’instal·len el millor que poden entre las caixes i els sacs. El pintor està encantat, per a irritació de tots. Els que utilitzen solament mitjos de transport infinitament més prestigiosos emeten crits d’alegria quan el vagó s’engega.

Tan aviat com arrenca el tren, els periodistes que van negar-se a pujar a bord es precipiten cap a l’estació de Perpinyà, esperant arribar abans del tren. Si alguns s’entusiasmen pel geni del mestre, alguns altres emeten serioses dubtes sobre la seva salut mental. A Perpinyà, hi ha sorpreses: per als ferroviaris quan veuen baixar del vagó el Salvador i la Gala, i per als viatgers quan ell bateja l’estació de Perpinyà com a “el centre del món”.

Si Dalí és fantasista, no oblida a agrair a la companyia de tren, en forma d’un quadre en el qual el tema central és el vagó en el qual va prendre seient. Ell l’intituli “El Centre del Món”. Quant al conductor, l’assetjen els periodistes:
– Com ha afectat a vostè, transportar al Dalí?
– Jo sóc ferroviari. Jo hauria transportat un vagó de patates, em dóna igual!
(Les Plus Belles Histoires des Trains (Timée Editions, 2003))

Hi ha un Dali Central Bus Terminal a Xiaguan, Yunnan. No sé més.

Update

Dalí: “l’arribada a l’estació de Perpinyà és la causa d’una ejaculació mental veritable.” (Gràcies a JWdeB.)

Similar posts


Comments

Your email address will not be published. Required fields are marked *