En la nit de 16 de desembre de 1773, uns rebels americans (incloent Samuel Adams) van descarregar 342 caixes de te en el port de Boston per a protestar contra l’aplicació pels Britànics d’impostos sense reformes democràtiques. L’altre dia en Seattle ho van fer altra vegada, per a protestar contra un impost sobre el cafè, però la millor història d’aquest tipus tracta de la captura pels marines de la cerveseria de San Miguel a Hong Kong al final de la segona guerra mundial:
Perquè no havien tornat després d’una hora o dues, el comandant va començar a preocupar-se. Abans que s’havia materialitzat cap pla de rescat, tots a bord van ser espantats per un baluern i molts crits de la cerveseria. La nostra alarma va ser substituït aviat per sorpresa quan vam observar que el soroll i l’avalot eren causats pels infants de marina, que traqueteavan del pujol a bord d’un carretó requisat dels ferrocarrils amb nombroses caixes de San Mig. Era clar que havien conclòs amb èxit la seva operació de neteja i que estaven tan carregats d’alcohol com el seu mitjà de transport fora de control. Era clar també, o que eren inconscients que la ferrovia tenia una corba viciosa a mitjan de l’embarcador, o que no els va importar. En qualsevol cas, el carretó no va poder prendre la corba, va deixar la via i, amb la seva càrrega sorollosa, es va catapultar en l’oceà.
Què és l’origen de la idea que la contaminació del mar amb la teva beguda ens durà a un món millor? Pinso que ha de ser una part del mite de Dionís, que té tant vi com aigua en el seu domini diví. En la Ilíada, quan Lycurgus(?) ataca al jove Dionís, Dionís fuig en el mar i es refugia amb la ninfa Tetis. No obstant, alguna cosa ha succeït als Grecs nobles: actualment només trenquen plats.
Similar posts
Back soon
Comments