els nens, el menjar i la violència

Peter Preston, antic director de The Guardian, escriu qu’els nens britànics estiguin massa grossos perquè li costa al govern només 0,45 EUR al dia per a alimentar cadascun. Segons ell, Espanya, i sobretot Barcelona, sigui millor.

Jo no tinc fills, doncs no sé la veritat, però una cosa que encara no he observat entre els nens d’aquí és el contrapet de Màrius Serra: “una frase d’aparença anodina que es transforma, degut a la transposició sobtada de lletres o síl.labes en el seu interior, en una frase diferent de significat més aviat inconvenient.”

No puc trobar la paraula en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, però és el que anomenem un spoonerism i que es pot trobar en els rebuts d’El Corte Inglés. Country Crisp és un producte de cereal, com Friskies (“alimento completo para gatos adultos”) però sense carn. Country Crips són gàngsters rústics. L’incivisme comença a casa. I els espanyols tenen la culpa.

Similar posts

  • El camell (i): busco cantants
    Si tu també vols cantar com un(a) camell(a), contacta’m.
  • premsa anglesa
    D’un article interessant de Tim Porter sobre el augment de versions espanyoles dels diaris americans en la American Journalism Review: Molts
  • transfugisme marroquí
    Per als que van gaudir de l’assumpte Tamayo-Sáez: el govern marroquí va a intentar a criminalitzar canvis “corruptes e il·legals” de
  • poques paraules
    Voice of America emet programes especials usant solament 1500 paraules. El diccionari d’aquesta secció de l’emissora no conté la paraule dictionary:
  • El submarino casi está
    No será exclusivamente amarillo.


Comments

Your email address will not be published. Required fields are marked *