Aquesta foto d’en Marc, fet per un tub de cartró, és una imitació de Le faux miroir (1935) d’en Magritte, que possiblement estava pensant en la Porte fenêtre a Collioure (1914) d’en Matisse. Altre bon exemplar d’aquesta època és la Venus B (1933) de Kazimierz Podsadecki, i peces modernes que m’agraden inclouen aquesta foto anònima («) d’un fetus de tres mesos que circula en la web i aquesta instal·lació d’Agnes Hegedus. Crec – creure és fàcil – que l’idea de que l’ull subjectiu no pugui testificar una veritat objectiva és tan vella com l’idea de l’humanitat mateixa, però només arriba a ser molt interessant per a mi des de les pintures holandeses del segle 17. Una cosa que no entenc és perquè en Rembrandt, el autoretratista més prolífic del seu temps, gairebé mai utilitzava l’ironia – la presentació autoconscient, l’iconografia de la mort (papallones, rellotges) – de col·legues com van Aelst. La Mauritshuis (que visitava els dissabtes quan vivia a la Haya) és un paradís petit que no revela tot.
Similar posts
- Dilluns, 2 d’agost de 1920
He caminat vàries vegades per davant d’aquests monuments, però encara no tinc cap idea que són. El primer es troba darrere - On estan els francesos?
A pesar del racisme ritual en aquesta part del món – vegi L’Obsessió Antiamericana de Jean-François Revel (Barcelona: Proa, 2003) – - Carreres inusuals
Aquest tio és el campió del món en llegir. Li agrada practicar en una part de Montjuïc poc visitada de manera - Public brothel advertisements in Girona
Apparently there is a multi-ethnic casa de barrets (hat-house, from the number hanging there) at the top of the John Lennon - Gerard Monnink, “Amb bici i tenda fins al’Orient”
Aleshores segueix en el dialecte saborós de Twente: “Si, aleshores podria anar amb tu.”
Comments