Historians who make stuff up, novelists who can’t novelise

El misteri de l’assassinat del bisbe de Barcelona by Ponç Feliu and Miquel Mir

Xavier Caballé on Miquel Mir‘s latest pile of steaming shite, El misteri de l’assassinat del bisbe de Barcelona:

En els últims anys sembla que hagi arribat la moda dels llibres que presenten un episodi històric sobre el que hi ha dubtes, aplicant un criteri francament discutible: l’autor arriba d’entrada a una conclusió i comença a analitzar les proves existents –o que ha recollit. Si les proves donen credibilitat a la seva conclusió, aleshores és la demostració irrefutable que la seva conclusió és encertada. En canvi, si pel contrari les proves semblen contradir els seus raonaments, és una demostració que han estat alterades i, per tant, també són una demostració de la seva conclusió.

If Mir and Muppet could write dialogue then they’d have been better off enlisting a D-list sleuth and presenting it as a historical novel. (That would still have been a dismal intellectual failure, if we accept the definition of the genre offered by EB, to “attempt to convey the spirit, manners, and social conditions of a past age with realistic detail and fidelity (which is in some cases only apparent fidelity) to historical fact.”) As it is this is history of the late 1930s in the same sense that the New Testament is that of first century Palestine, and the dumbass faithful will lap it up: my party, right or wrong.

Similar posts


Comments

Your email address will not be published.